dimecres, 15 de juny del 2011
dimecres, 23 de febrer del 2011
A tres metros sobre el cielo
Autor i altres dades del llibre:
La història Federico Moccia (Roma, 1963) és increïble: la seva primera novel·la, A tres metres sobre el cel(2008), va ser rebutjada per totes les editorials a les quals la va enviar, per la qual cosa Mocciava va decidir publicar-la pel seu compte, i va tenir un èxit tan clamorós que aviat va ser contractada per una gran editorial que va apostar per l'autor i el va catapultar a la fama. Podeu visitar aquest enllaç : http://www.federicomoccia.es/federico-moccia.php
Resum que dóna la mateixa editorial
Babi és una estudiant model i la filla perfecta.Step, en canvi , és violent i descarat. Provenen de dos mons completament diferents.Malgrat tot, entre els dos naixerà un amor més enllà de totes les convencions. Un amor controvertit pel quan hauran de lluitar més del que esperaven. Babi Step s’erigeixen com un Romeu i Julieta contemporanis a Roma, un escenari que sembla creat per l’amor.
L’he triat perquè...
Jo he vist la pel·lícula , ja que aquest llibre no només està escrit si no que té una pel·lícula.
Quan vaig veure la pel·lícula em vaig sorprendre perquè era un tema que agradaria a qualsevol adolescent, i vaig començar a ensenyar-lo a les meves amigues. Les seves opinions van ser gairebé com les meves, a totes ens fascinava aquest llibre.
És a dir aquest tipus de llibre els hi recomanaria sobretot a nois i noies que són adolescents, perquè és una història que està basada bàsicament en adolescents i el problemes de l’amor, amistats...
dimecres, 9 de febrer del 2011
Una sortida al museu
L’altre dia 1.2.11 vam anar a visitar el museu d’història de Barcelona, totes les classes de 2n però distribuïdes per grups.
Quan vam arribar ,vam parar a esmorzar a una plaça que es deia PLAÇA DEL REI, era davant del museu.
La PLAÇA DEL REI
Una vegada vam entrar dins , ens havien presentat a la Susana, que era la que ens ajudaria a entendre les exposicions del museu. El primer que vam veure va ser els dipòsits per guardar l’oli i el gra. A continuació, ens van deixar veure les peces que conservaven. A mi em va sorprendre l’amulet que tenien. Desprès de haver observat i llegit cada explicació de les peces, ens explicaven els carrer que hi havia, com vivien, que necessitaven, és a dir la maqueta.
Hi havia dos carrers molts importants que eren:
El carrer Descomanú i el Cardo. El Cardo separava el carrer nº3 i nº4. Vam veure un quadre amb animals que representaven algú o alguna cosa, la gent de l’alta societat.
Quan vam observat tot això ens en vam anar a donar voltes i també a veure botigues.
Vam veure el call, on vivien els jueus a l’edat mitjana, la catedral gòtica , la plaça dels sants. I em va sorprendre molt quan vam anar a la plaça on hi ha escultures medievals,
Tot seguit vam poder contemplar l’església de Santa Maria del Mar, on hi havia tombes, la seva arquitectura és molt bona,perquè està molt bé construïda i amb un bon disseny i estructura. Parlem d’un estil gòtic antic.
A mi aquesta sortida al museu m’ha agrada’t moltíssim perquè podia estar amb els amics i per altra banda, perquè he aprés noms de carrers i l’església em va agradar força i era molt bonica.
dijous, 20 de gener del 2011
Allo que és important és riure!
A la vida tenim molts estats d’ànim, de vegades plorem , altres sonriem però quan volem expressar un sentiment fort i alegre ens peta el riure. Sempre que esclato de riure, els meus amics s’ho passen bomba!
Podríem dir que ric enrere, us preguntareu, què és això?, doncs riure com un porquet, o millor dit com una cabra. Al principi em feia ràbia, perquè tots els meus amics, reien normal i jo era diferent. Però quan em vaig adonar que no era res dolent el meu riure, i que ajudava als que estaven tristos a treure'ls un somriure vaig saber que tenia sort de riure així.
A més, tenir un riure original no és res dolent!
dimecres, 22 de desembre del 2010
El meu nom
Però ja n’estic acostumada, perquè gairebé tots els professors i alguns amics meus ho escriuen així: “Mireia o Mirella”
Ja sé que hi ha diverses maneres d'escriure "Mireya", però cada una té un significat i el meu és aquest;
Mireya , nom femení, el significat no es pot establir amb certesa, alguns autors el defineixen com " mirall o meravella ", mentre que altres el relacionen amb el nom provençal" Mirèio ", que es va fer popular a través del poema del mateix nom del autor Federico Mistral. El nom de Mireya és molt utilitzat a França, especialment a la zona de Provença.
Els meus pares em van posar Mireya, perquè a l'hospital li van preguntar al meu germà, que tenia 3 anys, quin nom li agradava. Li van donar tres opcions Mireya, Miriam, o Mariam i va dir "Milella"
M'agradaria tenir un sant propi, però em conformo tenint el dia de la Verge Maria que és quan se celebren els noms de Maria, Mireya i Marina ( el 15 d’agost).
dimarts, 23 de novembre del 2010
Deu moments de felicitat
· Quan totes les meves amigues i companyes de classe volen dir-me coses personals i donar-me la seva confiança
· Estic molt nerviosa, pensant en quina nota he tret al control, i em diuen que he tret un excel·lent.
· Mentre que faig els deures, escolto la musica que més m’agrada.
· Estirada al meu llit , llegeixo el llibre que més m’interessa.
· Mentre menjo un gelat de xocolata, prenc el sol i escolto el mar.
· Quan marxo a comprar amb la mare desanimada, i veig una botiga de roba i em compra roba.
·Tota avorrida a classe, miro el rellotge i queden 40 minuts per anar al pati,i aleshores escolto el timbre. Havia passat molt ràpid el temps!
· Quan m’avorreixo i estic asseguda pensant en el nen que m’agrada, i al girar-me cap endarrere veig que està mirant-me.
· M’enfado amb la meva millor amiga, i quan arribo a casa veig una trucada seva i un missatge dient que m’estima.
